La sobreestimulació infantil, caracteritzada per l'exposició excessiva a activitats estructurades i ús desmesurat de dispositius digitals, planteja preocupacions fonamentals en el desenvolupament infantil. Aquesta sobreexposición pot generar dificultats en la capacitat d'autoregulació emocional i cognitiva dels infants.
Estudis neurocientífics suggereixen que el cervell infantil necessita períodes de descans i lleure per consolidar aprenentatges i desenvolupar habilitats com ara la creativitat, la resolució de problemes i l'autoexploració. La sobreestimulació, en limitar aquests moments d'inactivitat, pot inhibir la capacitat del cervell per processar i assimilar informació de manera efectiva.
L'excés d'activitats planificades i l'ús incontrolat de pantalles poden comportar una reducció en la capacitat d'atenció sostinguda, així com un augment de l'ansietat i l'estrès en els nens. A més, la manca de temps per al joc lliure i l'exploració autònoma pot disminuir la capacitat dels nens per autorregular-se, adaptar-se a situacions noves i desenvolupar habilitats socials.
En termes neurocognitius, s'ha observat que els períodes de descans i lleure permeten al cervell consolidar la informació adquirida, enfortir les connexions neuronals i fomentar la creativitat. L'absència d'aquests moments, doncs, pot interferir en el desenvolupament cerebral integral i en la capacitat dels nens per enfrontar desafiaments de manera flexible i creativa.
Com a resultat, és crucial trobar un equilibri entre lʻestimulació adequada i el temps per al descans i la reflexió en el desenvolupament infantil. Això implica promoure un entorn que permeti tant laprenentatge estructurat com el temps per al joc no dirigit, la relaxació i lexploració individual, per afavorir un desenvolupament cognitiu, emocional i social equilibrat en els nens.
L'ús inadequat de dispositius electrònics i l'excés de temps davant de les pantalles presenten diversos riscos per al desenvolupament infantil i adolescent.